Archive for octubre, 2009

Les aparènces, a vegades, no enganyen

divendres, octubre 30th, 2009

cotxeEn el molt oportú editorial de L’HORA-Nou Cicle, podem llegir: “Necessitem dels partits la màxima contundència en la lluita contra la corrupció. Que facin política i no electoralisme. Que obrin, facin transparents i revitalitzin les seves organitzacions.”

Desenvolupem el tema aplicant la teoria a un cas pràctic.

La corrupció és un fenomen transversal. Tots ho sabem i carregar les tintes sobre els altres com ho intenten fer sistemàticament i de manera mimètica CiU i el PP és simplement ridícul. Però no m’interessen els altres, m’interessen els “meus”, m’interessa l’esquerra i en el cas actual, el PSC i l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, sigui o no culpable.

Les esquerres sempre han tingut un complex envers els cadells de famílies ben estants i inclús de l’antic règim, que no sabria qualificar. Sembla que quedin meravellades i que no se’n avinguin de poder comptar a les seves files representants de tan il·lustres descendències. Compte! No estic vetant ningú i són immensament més els “trànsfugues de classe” dignes que els indesitjables. Aquesta no és la qüestió.

La qüestió és que no es tracta de canviar solament de “dintre”; al meu entendre l’adhesió, per ser sincera, s’ha de produir també a “fora”. M’explico: no és suficient declarar-se d’esquerres  i guardar, sobretot exercint un càrrec públic, totes les formes de vida de la dreta més clàssica amb el gust pel luxe inclòs. I quan això passa és un senyal que hauria d’alertar una organització d’esquerres. I en lloc de posar a prova el nou adherent fent-lo militar a la base, succeeix tot el contrari, el fan pujar com l’escuma.

Entenent-nos; no és que el senyor Muñoz no pugui viure a Pedralbes, és que si viu a Pedralbes, no pot ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet. Tan difícil és entendre això? Que li agradés passar pel camp de golf abans d’incorporar-se a “l’oficina” no és que sigui molt recomanable per un polític d’esquerres però pitjors coses s’han vist. Que baixi però al treball amb el seu cotxe particular de gran luxe, i el deixi a les portes de la ciutat de la qual és alcalde i on el va a buscar un cotxe municipal perquè no s’atreveix a arribar amb el seu fins al despatx, sembla de guió de comèdia del temps del franquisme.

I no em val l’argument de que aquestes figures treuen majories absolutes. Aquests personatges, com sumen els vots dels seus semblants, per poc que n’arrastrin una part del partit que els presenta, ja surten els comptes. L’ex alcalde de Sabadell Antoni Farrés devia beneficiar-se del mateix fenomen, però Antoni Farrés és tot un altre cas, és l’oposat del que ens ocupa, era autènticament d’esquerres, com hem definit, per “dins” i per “fora”.

Està arribant el temps en que s’esgoten les paraules. Falten gestos per no dir actes. A quan les llistes obertes? Estic convençut que un Bartomeu Muñoz, de no presentar-lo un partit -i sense saber el que avui sabem- pocs vots del seu actual partit recolliria. És a dir que les sigles dels partits, indispensables a la sortida del franquisme  i sempre necessàries, poden arribar a distorsionar avui en dia, la representació popular i a desenganyar l’electorat; i això és a la llarga negatiu per la democràcia encara que les organitzacions, momentàniament, en treguin un aparent benefici.

Advertència de Salvador Allende

dilluns, octubre 26th, 2009

Aquestes paraules pronunciades per Salvador Allende a finals de l’any 1972 a les Nacions Unides són una advertència del que anava a succeir amb el neoliberalisme. Unes paraules de plena actualitat pronunciades molt abans la crisi financera mundial que estem vivint. Cap dirigent mundial gosa parlar amb aquesta sinceritat sobre  la realitat política tal com és. Una ma negra fa que aquests tipus de polítics deapareixin tràgicament. Per verificar-ho, només cal repassar la història…

Els rèdits de la corrupció en el cas Gürtel

dissabte, octubre 24th, 2009

AguirreCampsEl secretari general dels socialistes de Madrid, Tomás Gómez, considera que Esperanza Aguirre, malgrat el gest d’haver acceptat  la sortida del seu grup parlamentari de tres imputats en el cas Gürtel, està “tocada” directament per la trama. I s’indigna, amb raó, que es valori positivament el que considera una habilitat tàctica de la presidenta susceptible de produir-li rèdits polítics. Sobre el fet que això pugui passar creu que de moment el fenomen només s’observa més enllà de les nostres fronteres.

Subscric totalment les seves inquietuds però, malauradament s’equivoca quan diu -per correcció política- que cal mirar més enllà de les nostres fronteres per veure premiar la corrupció. No cal que miri tan lluny -ja que suposo que parla de les fronteres de l’Estat- solament ha d’observar més enllà de les fronteres de la seva Comunidad de Madrid.

Al País Valencià la corrupció, ara per ara, no castiga els seus dirigents, al contrari sembla que els estigui encumbrando que es diu en castellà. La pèrdua (?) dels càrrecs de secretari del PPV i de portaveu del grup parlamentari de Ricardo Costa, i per part de la Justícia, la certificació d’haver mentit públicament el president de la Generalitat Francisco Camps dient que ell “es paga els seus vestits!”[1] no semblen afectar el vot dels valencians. Si a Madrid, on 66% dels ciutadans creu en la corrupció dels seus dirigents, el secretari dels socialistes té por que continuen donant-los suport amb els seus vots, al País Valencià és una certesa i les enquestes senyalen que el PP, no és que guanyarà, és que traurà majoria absoluta!

Com això és humiliant per la dignitat del poble valencià i com a més soc optimista, vull creure que això no passarà. Que els valencians tornem a votar a aquesta colla d’amiguitos del alma no pot passar, i a més -com deia aquell- és impossible. I qui digui que solament és una manifestació voluntarista per part meua segur que… no va gens desencaminat!


[1] Una altra cosa és que la justícia encara no hagi pogut lligar aquest fet als contractes rebuts per Orange Market. Però tot apunta que podrà provar la corrupció per d’altres víes i que els vestits són solament la punta de l’iceberg

La racionalitat s’obre camí

divendres, octubre 23rd, 2009

mercadona-1El president Montilla ha rebut al Palau de la Generalitat Juan Roig, president de Mercadona, la cadena valenciana de supermercats líder a Espanya.

La reunió ha servit, segons fonts de la firma, per confirmar “l’aposta per Catalunya com a mercat estratègic”. Actualment Mercadona té 144 supermercats a Catalunya amb una plantilla de 8400 persones i la previsió és ampliar-la a 12.400 empleats. Està previst la construcció d’un nou centre en distribució.

I la casualitat ha volgut que aquesta excel·lent notícia sobre el dinamisme valencià en el sector agroalimentari i les bones relacions que haurien d’existir entre el País Valencià i Catalunya, hagi coincidit amb l’anunci de l’imminent tancament del repetidor de televisió que fa arribar la senyal de TV3 a la ciutat de València, la comarca de l’Horta i les parts de les comarques de Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol, Ribera Alta i Baixa.

I aquesta obcecació en voler isolar la societat valenciana de la catalana que xoca manifestament amb el dinamisme de sectors econòmics valencians va en contra dels interessos econòmics i culturals del poble valencià  com ho aniria en el cas de voler isolar-se de qualsevol altra societat. La dreta valenciana i els seus dirigents són provincians, en el fons i en les seves manifestacions, són sucursalistes respecte a Madrid i ho comparteixen to -fins les xarxes corruptes! No dubten en ocultar el seu provincianisme al poble, acusant els seus adversaris polítics de sucursalistes però respecte a Catalunya! Ens tenen acostumats en tots els camps a defensar-se atacant; en el de la corrupció, si fa falta, ataquen fins les mateixes institucions de l’Estat. I una part de la societat valenciana ha caigut en la trampa. No hi ha més contradicció i esquizofrènia que la solemnitat amb la qual es reverencia la figura del rei català En Jaume I i aquesta fòbia als seus veïns d’una irracionalitat malaltissa. Una actitud que solament pretén mantenir per part de la dreta valenciana la seva vocació centrípeta pel que fa a  Madrid. I quan més castellanitzats estan, més defensors són del dialecto valenciano encara que ni el parlin, i més secessionistes de la llengua són.

Esperem per un temps no massa llunyà el despertar del poble valencià. De moment celebrem l’encontre de l’empresari Juan Roig, president d’una de les firmes més importants d’Espanya en el seu sector, amb el president de la Generalitat de Catalunya.

Justícia de classe

dimecres, octubre 21st, 2009

millet

Un conductor d’autocar, en l’exercici del seu treball i en plenes facultats, té la desgràcia de provocar en un descuit un accident de tràfec, se l’acusa d’homicidi per imprudència i va a la presó. Un estafador del calibre de Felix Millet que confessa la seva culpabilitat en el saqueig al seu profit d’una institució de les més emblemàtiques de Catalunya, i té comptes bancaris en mig món, el jutge el deixa lliure de passejar-se impunement sense fiança pels carrers de Barcelona! En el cas Gürtel a València, el president del Tribunal Superior de Justícia, Juan Luis de la Rúa, era amic (no de l’alma com el bigotes, però quasi) de Francisco Camps. El jutge del cas Millet, què és? D’on surt? Quins són els seus antecedents? Les raons del seu comportament? Misteri.

Diu aquest jutge que amb la llei a la ma, ha de deixar Millet i el seu còmplice en llibertat. Si és així la llei està mal feta. I no és d’estranyar.

Carlos Giménez Villarejo, en  un article a El Periódico “I el Poder Judicial?” fa aquest advertiment: “Deu ser veritat que per a certs jutges els imputats i acusats en aquests processos estan, com es diu en acords rellevants de l’ONU, «per sobre de l’abast de la llei»? Si fos veritat, com està acreditat en altres processos, tots, però especialment els responsables polítics i judicials, hauríem d’estar molt preocupats pels límits i riscos de la nostra democràcia”.

Món empresarial i món del treball

dimarts , octubre 20th, 2009

La lògica empresarial del cap de la patronal, Gerardo Díaz Ferrán

fernandodiazferran“¿Tú crees que estamos equivocados los empresarios, el FMI, la OCDE, la Comisión Europea y el comisario Almunia, el Banco de España, el Banco Central Europeo o, incluso, el secretario de Estado de Seguridad Social, cuando reclamamos una reforma laboral?”.

(La companyia aerea que dirigeix el president de la CEOE deu 16 milions a la Seguretat Social)(((8L(

.

La resposta encertada, plena de sentit comú, del líder de l’UGT  Cándido Méndez Rodríguez

candidomendez“¿Estaban acertados el FMI o el Banco de España en sus pronósticos sobre la crisis? ¿Por qué van a estar acertados en otras recetas, cuando en su competencia han cometido un error de bulto y nadie les pide cuentas?”.

Reflexió

dissabte, octubre 17th, 2009

borgespUna reflexió de Jorge Luis Borges: Si Dios existe no le importará que lo dude.

I aquesta altra que no recordo on la vaig llegir o escoltar: La felicitat és voler ser el que un és.

Fundacions

dijous, octubre 15th, 2009

El cas Millet ha tret a la palestra el funcionament de les Fundacions lligades a partits polítics. Com un dibuix val més que cent discursos, hem volgut il·lustrar el fet que -com tot- el mal no està sempre en els conceptes sinó en la mala actuació de responsables o -podríem dir- d’irresponsables. Per tant una mala actuació no ha de perjudicar als que actuen correctament. Tampoc ha de recaure sobre el conjunt de partits ni sobre la concepció mateix d’aquest tipus de Fundacions que compleixen tasques útils.

El que estem dient són evidències però, pels temps que corren no està de més recordar-les.

fundaciocFundacior

Informar o apuntar la resposta?

dimarts , octubre 13th, 2009

ouFa un temps que m’estic posant una sèrie d’interrogants sobre els mitjans de comunicació, del tipus, què és primer l’ou o la gallina?

M’explico. Exposa la premsa amb exactitud l’estat d’ànim de l’opinió pública o el que llegim als diaris és el que aquest quart poder desitja que acabi pensant la societat? I no es tracta de la premsa i televisions de sempre, Antena 3, La Cope, El Mundo, La Razon, ABC, etc.

D’un temps ençà, de quan en quan, també hi trobem mitjans del grup Prisa. Iñaki Gabilondo un dels millors periodistes del país sinó el millor, en les seves notícies combina televisió i Internet. Durant Noticias Cuatro, a través Internet, es fan preguntes en directe i els internautes les responen.

A que no imagineu la pregunta que va escollir NCuatro, el 12 d’octubre, informant de la visita de Zapatero als Estats-Units? Fou aquesta:  “¿Crees que Zapatero se alineará con Obama como Aznar se alineó con Bush?”

Homeeeee! -com diria el crític de televisió Ferran Monégal- no es podien suggerir d’una altra manera les coincidències polítiques dels dos mandataris?

Sombra allargada

dilluns, octubre 12th, 2009

sombraberlusconip

La sombra, la de Berlusconi que no sabem fins on arribarà.

I canviant de tema… La societat del País Valencià deu ser de les poques que puguen tolerar que mentir públicament no afecte l’Honorabilitat i es pugua continuar presidint la Generalitat Valenciana.

I una altra! El Partit Popular considera Ricardo Costa indigne de militar en les seves files… i digne de  representar els Valencians!

No li donem més voltes, tenim el que ens mereixem.

La única nota optimista, el Premi Nobel de la Pau a Barack Obama. Amb tot el seu significat, encara hi han tertulians que el discuteixen; sens dubte per això, pel significat!