Archive for abril, 2010

1936. Sobre l’Estatut del PaísValencià

divendres, abril 30th, 2010

exiliEl text que presentem avui no és un escrit d’exili, és una entrevista de 1936, publicada al Diario de València, realitzada per  Vicenç Vidal Corella a Josep Castanyer i Fons quan aquest acabava de ser elegit regidor pel Partit Valencianiste d’Esquerra a l’Ajuntament de Front Popular de València.

estatutEns és grat fer conèixer l’entrevista als nostres lectors per dos motius. El primer i principal, pel fet històric que representa la primera vegada que un regidor  va parlar en valencià a l’ajuntament de València a penes constituït el consistori de Front Popular, iniciant el Partit Valencianiste, com diu el periodista, un canvi en la política municipal. És també Josep Castanyer que presentarà a l’ajuntament una proposta encaminada a que la corporació iniciara gestions per aconseguir l’estatut, i queda palès a l’entrevista la idea integradora de país que ja defensaven els nacionalistes valencians de la pre-guerra.

El segon fet a destacar de l’entrevista és la valoració que fa el regidor del Partit Valencianista d’Esquerra de “la gran obra cívica” de Blasco Ibañez “que hizo de un pueblo de espíritu anarquico la democràcia de hoy (òbviament  la de 1936). Una obra cívica eminentment d’esquerres i repúblicana, fundada en uns valors laïcs que durant el franquisme no es podien defensar i que a la sortida de la dictadura, altres batalles de més actualitat van eclipçar.

I així estem!  No en la seua èlit minoritària, però sí en el seu conjunt, el poble valencià ha perdut els  seus referents laïcs  i el sentiment nacionalista que s‘estava desvetllant. Tanmateix la llavor plantada per aquella generació nacionalista de principis del segle passat i totes les que l’han seguit, fa que avui estiguin assentades com mai les bases culturals a partir de les quals, el ressorgiment està assegurat.

La imatge d’Espanya

dijous, abril 29th, 2010

espanya2

La que

no molesta

al camp

vencedor.

Les consultes sobiranistes

dimecres, abril 28th, 2010

Elsfederalisme independentistes amb un mínim sentit de la racionalitat han d’estar en desacord amb els organitzadors dels referèndums per la independència. Al risc de repetir-me, quina mania tenen alguns en voler comptar-se i posar en evidència que a horesd’ara l’independentisme és minoritari.

No es perdria res d’anar a pams, d’una manera progressiva: Primer evaluar els ciutadansque estan d’acord amb l’autodeterminació, és a dir  els que són són partidaris del dret a decidir. D’aquesta manera no es separaria d’entrada el món de les esquerres i el nacionalisme perifèric, i incontestablement  els resultats de participació a les consultes seria superior.

Quan la ciutadania haurà près consciència que de la mateixa manera que existeixen els drets individuals, existeixen els drets dels pobles, un dels quals justament, és el dret a poder escollir el què volen ser, el dret a decidir el seu futur. Solament desprès, al final, es podria especificar, si es vol  continuar fent part de l’Estat espanyol,  optar per separar-se`n, o acceptar federar-se. I abans de tot això però,encara s’hauria d’haver produit un altre pas indispensable si és que es vol evitar que  no quedi tot en “un bridis al sol”: canviar els articles de la Constitució que inhabiliten la  consultat; en d’altres termes,adaptar el text d’una Constució que  va  ser votada a l’inici de la transició,  havent manteningut  intacte l’aparell civil i militar franquista. Una modificació constitucional que requereix avui l’accord entre  socialistes i el Partit Popular .

Que el camí és incert? És evident. I ho és, malauradament, no solament per l’actitud del PP, sinó perquè el PSOE, partidari d’una Espanya plural, federal, moderna,  i progressista   no s’atreveix a separar-se del seu adversari en el tema de les iessències pàtries  salvant amb aquesta posiciól’essencial del franquisme resumit en aquesta frase del dictador  “antes una España roja que una España rota”i deixant ben clar que “todo quedaba atado i bien atado”. Tot, menys el que amb la mort del dictador era insostenible mantenir, la dictadura!

És evident que l’independentisme ha d’exixtir, però tant a Catalunya i el País Valencià com a la resta de l’Estat , el treball polític  indispensable és portar  el  partit socialista  a ser fidel als seus orígens i treballar per acabar amb l’España tradicional i la consecució d’un Estat federal si es vol resoldre d’una vegada per sempre el problema, més que català, espanyol.

Corrupció generalitzada al govern popular de la “Comunidad Valenciana”

dimarts , abril 27th, 2010

campsEl Jutge Antonio Pedreira que instrueix el cas Gürtel sol·licita a l’advocacia  general de la Generalitat de Valenciana un informe sobre la identitat  de 17 alts càrrecs dediferents departaments de l’executiu de Francisco Camps que van contractar treballs amb empreses relacionades amb la trama de corrupció per un import total de 7,25 milioms milions d’euros entre el 2004 i el 2009, segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.Vol saber la identitat  dels màxims responsables durant el periode esmentat  dels centres gestors” dels 17 departaments següents:  Presidència i vicepresidència  del govern del Partit popular de la      Generalitat Valenciana, les conselleries de Justícia Territori i Vivenda, Infrastructures i Transport,

Turisme, Cultura i Educació, Benestar Social i Sanitat.

A més d’aquests Departaments també sol·licita que s’identifiquin els gestors de  l’Agència Valenciana de Turisme, l’Institut Valencià d’Avaluació, Agència alenciana de Salut, de Valenciana d’Aprofitament Energètic  de Resídus(Vaersa), La Fundación de la Comunidad Valen ciana La Luz de las Imágenes, Projecte Cultural de Castellò i de Seguretat i Promoció Industrial València.

La Generalitat valenciana ha respost a les imputacions que figuren  a l’esmentat informe judicial a través la seva portaveu que va defensar “l’honestedat i la legalitat” de les contractacions i va qualificar les afirmacions “d’infàmies, mentides i difamacions”.

Les dues Espanyes

dijous, abril 22nd, 2010

reiscatolicsNo es tracta de ressuscitar-les; d’això, com sempre, ja ho fa prou la dreta espanyola. Es tracta de que les dues Espanyes existeixen.  Una és       la dels vençuts del cop d’Estat militar, L’esquerra que va acceptar al final de la dictadura la continuitat de totl’aparell franquiste. ahir reclamava justícia al paranimf de la Universitat de Barcelona, i demà, diada dade Sant Jordi, es manifestarà  plaça Sant Jaume; l’altra Espanya és la d’un  Partit Popular que no accepta ni tan sols que les famílies de les víctimes de Franco retrobin  i enterrin dignament, setenta anys desprès d’acabada la guerra, les restes del seus. Una dreta insensible que no té escrúpuls. defensora de les “essencies pàtries” no té inconvenients tampoc en  atacar   i el jutge Garzón, a més del tema de les fosses, per instruir la trama de corrupció lque infecta les seves files.Com  ataca, de la mateixa manera, el cos policial per haver-los investigat.

Espanya és una chapuza i la seva història, des dels reis catòlics fins avui, des del punt de vista democràtic, un desastre.  Catalunya i el País Valencià no van tenir la sort de Portugal descapolir-se’n i  poder ser amos del seu destí, un destí sense cap dubte més  mésprosper i incontestablement més democràtic.I cada dia que passa s’evidència que les cartes estan trucades. A Catalunya, la se va voluntat expressada en referèndum està  sequestrada per un Tribunal Constitucional desprestigiat. I el més trist i altament significatiu és és que el socialisme espanyol i la dreta que no han pogut mai estar d’acord en res, ni en temps de crisis com la que vivim,s’han posat d’acord en un sol punt,mantenir l’actual Tribunal Constitucional fins que dicti sentèn cia ies carregui l’Estatut!

Independentment d’aquest tema de la revocació dels conmagistrats que han acab at el seu mandat, molt em temo que el president Montilla que ha demostrat tenir clar els interessos de Catalunya  hagi de sotmetres, a la llarga, al PSOE. O prendre l’alternativa d’encapçalar ell, des de Catalunya la lluita per una Espanya federal. Ignoro si té  la voluntat de voler fer Història.

Democràcia i partit

dilluns, abril 19th, 2010

eleccionsEntre els meus papers he trobat un text amb aquest mateix titular; és un article de finals del 1991,  elaborat col·l·lectivament i publicat a la premsa signat pel Club d’Opinió Emprius.

No sé si hi ha motiu per celebrar que la situció política que s’hi descriu sigui la mateixa que ha conduit a constituir actualment la plataformaCatalunya, Causa Comuna. I les idees isolucions que s´exposen a l’article, algunes coïncidexen amb les que la Plataforma ha elaborat darrerament en la seva primeraConferència Oberta , i algunes altres, la Plataforma les podria fer-les  servir encara avui.No és d’ens ha de sorprendre que els mateixos mals necessitin els mateixos antidots. El que potser sí s’ha de lamentar  és que la desafecció de la política per part de la ciutadania perduri en el temps. I la conclusió que s’ha de treure és que probablenent als partits els costa fer els seus deures. A.C.

Deia Emprius al seu article: “Una resposta tòpica ens diu que en una societat individualista, insolidària i hedonista, com és la nostra, predomina l’interès particular i s’obliden, no interessen, els afers de la comunitat, sols és pacialment cert. De fet existeixen formes d’associacionisme que, tot i el febles que semblin, agrupen milers i milers de ciutadans a l’entorn d’objectius col·lectius: associacions de veïns, ateneus culturals, clubs d’opinió, clubs esportius, cases regionals, moviments ecologistes i feministes, associacions religioses, grups pacifistes, de voluntariat,humanitartis, ONG’s en general creades en suport de qüestions nacionals i internacionals concretes, etc… Per no citar col·legis professionals que defensen interessos col·lectius, però corporatius.

La qüestió, doncs, no és que la gent es desinteressi pels afers polítics en la seva accepcióde col·lectius o cívics sinó que perd interès en la política que fan els professionals, els partits polítics. Per què?

La política, la que fan els partits i les institucions públiques, vista de fora estant, és una activitat realitzada per iniciats, com si de sectes es tractés, que decideixen allò que és bo per a tots  mitjançant la regulació de les activitats públiques i privades –les lleis- i la distribució dels cabdals públics –el pressupost-.

En democràcia formal  els actors de la política són representants dels ciutadans els quals són convocats periòdicamentper elegir-los. La maquinària electoral –perquè es tracta d’una màquina- és com una caixa negra en la qual entren els vots dels electors i de la qual en surten els elegits i les polítiques que proposen fer. La qüestió de fons és que el ciutadà normal i corrent no sap res del que passa  dins d’aquesta caixa. No és transparent, no li expliquen i, finalment no l’interessa.

Però sospita que tot el suposat mistèri que contè la caixa no és sinó una pura, i dura lluita per fer-se amb el seu control, la lluita pel poder polític.

I, conclou, que la política no és sinó l’exercici del poder. I res més. Constata que una característica de l’activitat interna dels partits i dels governs és el secret. Sembla que va ser Michel de Montaigne que va dir allò que “el secret és poder”. Secretes són les deliberacions dels partits, secretes les deliberacions dels Consells de Ministres i les del Consell Executiu de la Generalitat. No consten en acta els vots particulars d’aquells que discrepen perquè hom pressuposa la solidaritat dels col·lectius en la tasca de govern.

Aquesta mal entesa solidaritat porta al corporativisme- dels governs municipals encara s’en diu “corporació”- segona característica destacada. Els dissidents són marginats, les candidaturesgairebé sempre úniques. El vot es fa, sovint, a mà alçada o per aclamació.

Entrevista de TV3 a Raimon Obiols

dissabte, abril 17th, 2010

Diu Cuni en aquesta entrevista de fa uns dies a TV3 que Obiols és un home de pensament. I diriem nosaltres, contràriament al que han pretès els seus adversaris, divertit . No entenem que els mitjans no ‘aprofitin més la seva figura en un moment on la imatge de la polí,tica està evaluada als ulls de la ciutadania.

Malgrat que es pot trobar al web de TV3 hem cregut interessant fer coneixer als lectors d’un temps, d’un país… el contingut de l’entrevista.

País Valencià. Per una Radiotelevisió Pública Plural i Valenciana

dijous, abril 15th, 2010

radio_televisio_valencianaAcabem de rebre la convocatòria següent:

concentració Per la Transparència i la Pluralitat, que es realitzarà el 17 d´abril, a les 18 hores, a la Plaça de la Mare de Déu de València.

www.rtvpublicaplural.org

Per una radiotelevisió pública i plural: la protesta continua. La radiotelevisió valenciana va ésser creada, en els anys vuitanta, com un mitjà de comunicació de titularitat pública, el qual devia servir com a instrument de cohesió social de la nostra Comunitat i d´informació pròpia dels valencians, en la nostra llengua.
Ja fa temps que sabem que no es compleixen aquests objectius, que la televisió pública valenciana, que tots paguem amb els nostres impostos, no serveix a la pluralitat dels valencians, i que aquestos li fugen cada dia més. Al temps que el seus índexs d’audiència baixen, el seu deute creix i es procura amagar a la ciutadania com es gasten els diners i quants diners han anat a parar a les butxaques dels corruptes de la trama Gürtel, per exemple.

Al mateix temps, però, creix la protesta dels ciutadans, que no ens resignem a que les coses es queden com estan. En el seu dia vàrem elaborar un Manifest per una Radiotelevisió Pública Plural i Valenciana, al qual tu et vas adherir amb la teua signatura. Avui, hem de saludar el naixement d´una Plataforma Cívica més àmplia: Per la Transparència i la Pluralitat a Canal 9, a la qual volem donar el nostre suport.

Vos convoquem, doncs, a la concentració Per la Transparència i la Pluralitat, que es realitzarà el 17 d´abril, a les 18 hores, a la Plaça de la Mare de Déu de València.

Por una radio-televisión publica plural: la protesta continúa. La radiotelevisió valenciana va ésser creada, en els anys vuitanta, com un mitjà de comunicació de titularitat pública, el qual devia servir com a instrument de cohesió social de la nostra Comunitat i d´informació pròpia dels valencians, en la nostra llengua.Ja fa temps que sabem que no es compleixen aquests objectius, que la televisió pública valenciana, que tots paguem amb els nostres impostos, no serveix a la pluralitat dels valencians, i que aquestos li fugen cada dia més. Al temps que el seus índexs d’audiència baixen, el seu deute creix i es procura amagar a la ciutadania com es gasten els diners i quants diners han anat a parar a les butxaques dels corruptes de la trama Gürtel, per exemple.

Al mateix temps, però, creix la protesta dels ciutadans, que no ens resignem a que les coses es queden com estan. En el seu dia vàrem elaborar un Manifest per una Radiotelevisió Pública Plural i Valenciana, al qual tu et vas adherir amb la teua signatura. Avui, hem de saludar el naixement d´una Plataforma Cívica més àmplia: Per la Transparència i la Pluralitat a Canal 9, a la qual volem donar el nostre suport.

Vos convoquem, doncs, a la concentració Per la Transparència i la Pluralitat, que es realitzarà el 17 d´abril, a les 18 hores, a la Plaça de la Mare de Déu de València.

a l’espera de la sentència del T.C.

dimecres, abril 14th, 2010

estatutDes del “cafè per a tots”, hem assistit a una evolució de les  mentalitats a tot l’Estat i les fins i tot dels ciutadans de les autonomies més “centralistes”, per dir-ho d’alguna manera, han trobat gust a les transferènciesde competències i a la gestió de pressupostos. Si això ha estat així en aquells indrets on no somniaven amb autogovernar-se, ens podem imaginar l’evolució  positiva allà on els seus habitants havien mostrat vaspiracions nacionals com el País Valencià i inclús Andalusia; sense parlar òbviament del País basc o Catalunya.

Aquí tothom, Institucions i societat, està a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

El president Montilla ha estat prudent. Tot i així ha deixat ben clar que   a igual que la majoria del Congrés, del Parlament i del poble català en referèndum, considera constitucional el nou Estatut.

No es tracta ací de posar-se la venda abans la ferida com diuen alguns.

Tanmateix,  un dictàmen contrari als interessos de Catalunyadel recurs presentat pel Partit Popular davant elT.C, una institució desprestigiada, incapaç d’aplicar les pròpies normes de renovament dels seus membres i que ha tardat vora quatre anys a  fer públic el seu dictamen, és inacceptable.Si aquest Tribunal modifica en totalitat o en part l’Estatut, sembla que actualment la majoria dels partits catalans es mostri partidària  d’una acció unitària darrere les Institucions, en primer lloc del govern de la Generalitat,i en aquest cas, la responsabilitat del president seria primordial, i amb ell la del seu partit el PSC . De fallar, seria, als ulls de molts ciutadans, hipotecar un cop més les perspectives del federalisme.

Davant la situació em permeto suggerir la següent sortida: continuar aplicant cada un dels punts de l’Estatut aprovat pel Parlament, el Congrès, i en referèndum pel poble català. És a dir continuar com el govern de Catalunya ha vingut fent fins ara però aplicant d’immediat, sense esperar, els punts conflictius. No ridiculitzar els instruments legislatius i deixar a d’altres, posant nous recursos puntuals, l’ intent de salvar el prestigi d’una sindicatura i d’un Estat devaluats.

Fora la dreta i la corrupció del País Valencià!

dilluns, abril 12th, 2010


cabanyal500En el precísmoment de la publicació del sumari de la trama corrupta  Gürtel que acorrala el PP, l’alcaldessa de València, Rita Barberà aprofita l’ocasió per intentar matar  d’un tir dos pardals:derribar el Cabanyal, el barri marítim de València, i lfer diversió sobre la corrupció generalitzada del seu partit, la qual, des de la impunitat en el cas Nasseiro i Zaplana, s’ha extès a Madrid, lesIlles amb Matas, i al País Valencià amb Camps i Costa.

cabanyalL’opinió pública valenciana estàdonant mostres de rebutjarel comportament prepotent dels seus governants i cada cop més manifesta la seva indignació. És malaguanyat que l’oposició sigui incapaç d’unir-se i de formular un projecte de País econòmicament,social icutural basat en uns princ ipis a l’oposat d’aquesta gent.