Archive for maig, 2010

El Consistori de Lleida contra el burka

dilluns, maig 31st, 2010

2796-62660-a-burkasegonsHoussein Kuiten, portaveu de la mesquita del carrer nord de la capital del Segre, a Lleida no hi ha dones amb burka i només sis porten el nicab. Si aquestes xifres donades Per un representant  del discurs radical safista contrari a la prohibició són exactes, sembla que no hi havia urgència a muntar un ple per debatre i menys per prohibir aquestes peces de vestir.

El que passa és que en aquest tema, com en tants altres, molta gent juga a la confusió i els polítics i  els media no són els últims a promoure aquesta interessada confusió. D’entrada no té res a veure cobrir-se el cabell amb un vel com s’ha prohibit a una alumna en un col·legi de la Comunitat de Madrid d’Esperanza Aguirre i sostreure  el rostre a la vista de tothom darrere el burka o el sicab. Algú pot objectar: sí, existeix un lligam entre els dos actes,  el seu orígen religiós, que per cert, veus autoritzades islamistes neguen que siguin manaments del coran.

I pel que fa a la confusió de la que parlavem, aquesta  no ve dels islamistes, ve dels nostres polítics, ja siguin del PP, de CiU i inclòs d’esquerra, que tenen en comú el seu catolicisme i que es debaten entre prohibir els signess religiosos a les aules i aplicar a tots(!) els principis  de convivència d’una societat laica. Així mateix, dubtem de la motivació religiosa de molts musulmans homes quan llegim d’una persona que resideix a València, i la seva dona porta mocador,  comentaris com aquest: “ Jo vull que la dona estigui tapadeta al carrer i sexi a casa, vull que estigui guapa per mi sol, no que s’arregli per sortir i després torni lletja. Aquest comentari no impedeix a aquest individu afegir tot seguit que les dones que porten el vel integral se’l posen per voluntat pròpia. No es necessita escoltar avui un musulmà per haver sentit tan sols fa quatre dies aquests arguments en boca de catòlics, apostòlics  i romans , honorables pares de família de casa nostra. I encara no podríem jurar que no en quedin alguns.

El que és cert és  que els homes musulmans reben més malament que les dones la prohibició.

I que  associacions laiques d’immigrants celebren  les restriccions de Lleida.

la primera línia de conducta a mantenir en aquest temes és tractar per igual totes les religions. I aquest tractament passa per aplicar de cara a la convivència, els principis d’una societat laïca.  Al menys les esquerres, oblidant-se d’interessos electorals ho haurien de tenir molt clar.

Camps s’envolta amb la senyera!

dissabte, maig 29th, 2010

F023D491LH03Francisco Camps no és el primer en fer-ho però sí el primer nacionalista espanyol del PP, a cobrir-se amb la senyera, en aquest cas la valenciana! Per tal de manar ,aquesta gent no s’recula davant res. Primer,  abandonen la  llengua pròpia, després intenten segregar-la dels seus orígens per què no aixequi el cap; i ara s’ataquen als estaments, justícia. cos policial, etc,  del sol país -Espanya-   que per altra part, defensen a capa i espasa. I tot això únicament per protegir la seva persona de la llei que els persequeix per corrupció.

Però la culpa no és d’ells, és nostra, del poble Valencià per permetre-ho.

Joan Francesc Mira (és malaguanyat que el setmanari El  Temps no tingua més col·laboradors valencians de la seua vàlua.), al seu darrer article, cita l’escriptor polonés Ryzsard que defineix com provincià aquell que pensa en un espai limitat i li atribueix unsignificat excessiu, universal.   A la vegada Ryzsard fa referència a  T.S.Eliotque adverteix d’un altre provincianisme, un de temporal i no pas espacial. Un provincianisme del temps, no de l’espai:  un per al qual la història és simpement la crònica dels ginys humans El provincià del temps pensa Eliot és el pitjor. El provincià del present, certament no necessita biblioteques, ni arxius ni hemeroteques. Segurament no sap ni tan sols què contenen els arxius, ni imagina quin sentit i quina importància tenen, ni creu que la preservació del passat i la preparació del futur són, justament la substància mateixa de la condició humana. Un provincià del temps no té horitzó. Per contra el cosmopolita del temps sap que tot allò que som ho devem als qui ens han precedit, com els que vindran després ens ho deuran a nosaltres, i sap per tant que la memòria que els nostres predecessors ens van deixar és un tresor preciós, el més preciós de tots”.

Mira, al seu article no treu cap conclusió, i menys encara diu amb qui estaria pensant quan parla de “provincians del temps”. Ell probablement no pensava amb ningú en concret, però jo sí;  no he deixat de pensar amb la majoria de vale ncians que voten  a dreta i amb els que compta Camps per intentar eludir l’acció de la Justícia.

La dreta a crits:”Zapatero Dimisión!”

dijous, maig 27th, 2010

1268206304477cospgrandednDes de la transició democràtica,   és la segona vegada que la dreta demana a crits la dimissió anticipada d’un cap de govern democràticament elegit. Primer, recordeu,  va ser el famós: “Vayase Señor González!”  d’Aznar.I ara hi tornen amb el “Zapatero dimisión!”

Però aquestes dues no són, que jo sàpiga, les dues úniques vegades. La primera que podem recordar fou després de les elecciones del 1936.  Els díes16 i 23 de febrer se celebraren les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República EspanyolaLes elecciones donaren el triomf a les esquerres en Catalunya i PaísValencià), amb més del 60% dels diputats elegits i que a l’excepció de Catalunya agrupava la coalició de Front Popular, amb el PSOE, Esquerra (que incluía a la ORGA), Unión Republicana, ERC, PCE, Acció Catalana, POUM, Partit Sindicalista i altres . La reacció-mai tan  ben dit!- no es feu esperar.El 18 de joliol  els militars, Falange i l’Esglesia se sublevaren contra el règim democràtic per instaurar ina dictadura després de tres anys de guerra civil.

Això sí! Aquesta dreta d’avui. digna successora de les forces vencedores,es va comportar durant quaranta anys amb tot el respecte del món. En cap moment se li va passar pel cap, ni que fos de manera respectuosa,cap Vayase Señor Caudillo!”
Amb aquests antecedents, com voleu que aquesta gent vegi favorablement la recuperació a de la Memòria Històrica!

Està clar que la normalitat democràtica no va amb la dreta espanyola i des de sempre.

Montilla aguanya la primera batalla al Senat

dimecres, maig 26th, 2010

montillarientSempre  ho he dit i ho vaig escriure el primer dia que Montilla va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya. Té ssumit el càrrec.Fins ara tot el que ha anat dient i fent en defensa de l’Estatut que considera un  pacte constitucional entre Catalunya i Espanya ha estat encertat, si bé cal esperar el final del procés sobre el recurs perquè la solució a  adoptar, al meu entendre, no està en el canvi dels consellers interinsdel Tribunal Constitucional com erròniament s”han decantat els partits catalans, sinó sinplement en declarar la incompetència del TC a modificar allò que el poble català ha refrendat. CiU se’n ha adonat  i ara, en lloc  de reconèixer el canvi intervingut en el PSOE que impulsa al Senat   el procés de substituir els magistrats,  i per no reconèixer un èxit de Montilla, el “nacionalisme” d’ArturMas ha preferit lbsentar-se del camp de batalla del Senat a jugar-hi en un discret segon pla. Però sigui el que sigui encara li queda munició a CiUcar allò que el tripartit va consensuar és la reforma de la llei del Tibunal Constitucional que al PSOE li costarà acceptar. I el dubte que em queda és de saber si el consens al qual ens partits catalans han arribat, i en el que està inclos el PSC és una estratègia per guanyar temps i de qui dia passa any empeny.

Dit això , Montilla ha passat amb nota el primer examen, I no solament amb el seu discurs inicial sinó també amb el torn de  rèpliques i en particular a Francisco Granados, el conseller de Presidència, Justícia i Interior de la Comunitat de Madrid. el cervell dels espies d’Esperanza Aguirre a col·laboradors de l’alcalde Alberto Ruiz Gallardon.

A l’atac de Granados: “Con lo que està cayendiendo ¿de verdad. creen que un catalan se levanta por la mañana y piensa que su principal problema es saber qué pasa con el Estatuto? La resposta de Montillla no es feu esperar: “No sé que pensaran els ciutadans de Catalunya quan s’aixequen pel matí, no tinc espies que m’ho diguin”.

I per acabar diré que vaig poder seguir gran part de la intervenció del President de la Generalitat al Senat a CNN+. La televisió nacional de Catatalunya no va considerar l’esdeveniment prou important, i aquell matí continuà a emetent Els Matinsde cada dia…

De qui se’n riu aquesta gent?

dilluns, maig 24th, 2010

Dels seus electors !

campsrient

A més, el rialler Camps, ací a l’homenatge que ell mateix es va organitzar ahir a València va reclamar pel seu govern “una medalla mundial interplanetària!”. Rajoy no no va assistir a l’acte ni cap dirigent nacional del PP a l’excepció de l’alcaldessa de València, Rita Barberà la qual com es pot constatar s’ho va passar també molt bé.
Quan preguntes a un valencià de dretes pel cas “Gürtel”, el primer que et diu és: “Que no s’haurà venut Camps per tres vestits! Volent ignorar que els vestits solament són la punta de l’iceberg del cas dels innombrables contractes atorgats a dit per nombroses Conselleries i organismes de la Generalitat a la cara visible valenciana de la trama, “el gran amiguito del alma” del president.
I això no és tot. Ahir vam aprendre que José Miguel Escrig, el que fou director general de Pressupostos amb el primer govern de Camps, avui és subsecretari de la conselleria d’Economia. I que el conseller delegat de l’empresa de la Generalitat que construeix els col·legis i que gestiona un pressupost milionari ésJoséLuis López Guardiola.
Qui són i d’on surten aquests dos  personatges?
José Miguel Escrig és el germà de Victoria Escrig, sòcia al 50% de la farmàcia que regenta conjuntament amb la dona de Camps.José Miguel Escrig va vendre el 2005 a la dona de Camps la meitat de la farmàcia que regentava amb la seva germana, la qual és la dona de López Guardiola.

Supose que no us heu perdut amb aquests lligams entre germans, cunyats, socis i amics tan ben avinguts!

Com podem constatar, els interessos dels valencians estan en bones mans. Amb botiguers amb una gran visió de futur i de l’interès general.

Desprès de TV3, Camps s’ataca a la radio catalana

divendres, maig 21st, 2010

radioEn primer lloc, als valencians no ens ha de sorprendre, ni tampoc indignar. El comportament d’aquesta gent del Partit Popular respon a la lògica de les coses. I és al poble valenciàde  refusar no deixarse- manipular. En un primer temps obertament, el del “blavero” González Lizondo, i més tard dissimulant un poc més el Partit Popular i aprofitant tots dos la incultura generada per quaranta anys de dictadura franquista van arribar a voler fer creure que el valencià i el català no eren la mateixa llengua i,  ells tan espanyolistes,van estar a punt de fer fer a tota Espanya el ridicul  al pretendre enviar a Bruxelles dues versions d’una mateixa llengua! Com si Belgica  hagués volgut enviar el belga i el francés! Va salvar la situació el president Maragall oferint a Rodriguez aZapatero la possibilitat d’enviar a Europa una sola versió, la de les variants valencianes.

No permetem que confonguin el poble valencià.  Ni Ací, en aquesta ocasió ni en cap, mai ha hagut “imperialisme català”,   solament i exclusiva espanyolisme militant per part d’uns valencians que han renegat de ser valencians i deixat de parlar la pròpia llengua

Ens consta que molts valencians autèntics miren  TV3; probablement més dels que sintonitzen la radió. Però aquesta no és la qüestió. La qüestió és la voluntat del PP de tallar fins a l’arrel, en democràcia, allò que els seus avantpassats van abolir per les armes, unes relacions de bon veïnatge entre gent que comparteix una ateixa llengua i una cultura democràtica ,i la possiblitat que els valencians poc a poc s’adonin i puguin ser conscientsde tot el que els uneix als catalans. No és gens casualitat  que les dues societats es van trobar a la mateixa trinxera en defensa de la legalitat republicana mentre els hereus de “los nacionales” no tenen més obssessió que separar  i evitar tota possibilitat d’apropament entre  valencians i catalans; i per això estan disposats, a l’època de la globalització i de les comunicacions a escala planetària, a l’absurd de privar els valencians, primer de la televisió i ara de la radio en una  llengua que és la seua!

Actualment el govern de Camps, immers en les seves implicacions del cas Gürtel , no troba res millor a fer que amenaçar de multar  Acció Cultural, la proprietària, per cada un dels emissors sufragats per subscripció popular, amb que es fan arribar les emissions al Pais Valencià.  AccióCultural, o apaga els gols de Puyal, o haurà de pagar 5000.00 euros de sancció que com diu ACPV no poden  de cap de les maneres assumir. I mentre això passa, LuisUlibarri,  l’empresari de la contrucció vinculat al cas Gürtel participa de Punt Radio que  emet sense llicència  a través d’un emissor propietat de Radio Televisió Valenciana que no els cobra –fins el moment- els serveis prestats.

Així mateix no hi ha manera que la Conselleria de Justícia faciliti la llista dels requirimentsque diu haver  enviat a les 88 radios que emeten sense llicència, com tampoc els de la xarxa de Ràdios Municipals que agrupa tretze emissores municipals, la majoria de les quals també emeten sense llicència i de les quals tampoc es tenen notícia dels requeriments enviats. És el regne de l’arbitrari més absolut. Fins a quan? Fins que els valencians ho tolerem.

La sort que tenim  és que , per alguns que no poden fer altrament la moda és jugar a la democràcia perquè vui en dia els sublevaments  militars ja no es porten, el darrer fracassà el 23 F del 1983.

Entrevista d’El Temps a Miquel Iceta

dimarts , maig 18th, 2010

icetaFa uns dies,en aquestes mateixes pàgines  titulava un article sobre els partits polítics “Tots no són iguals”.És la tèsis que defensa Miquel Iceta a a les pàgines del  setmanari valencià El Temps.

Els partits nacionalistes  ja voldrien  arribar a sembrar la discòrdia entre el socialisme  català i espanyol; i això per pur tactisme partidista car és evident que tant  a Espanya com a Catalunya els qui sortirien guanyant de l’operació són les forces conservadores d’un costat i l’altre de l’Ebre; i a més, a Espanya guanyaria una força, el PP, recelosa amb les autonomies -segons l’expressió diplomàtica d’Iceta-. L’entrevista d’El Temps l’encapçala el titular “Ara, a Espanya, toca federalisme”. I a la pregunta del setmari: “l’última victòria de Zapatero va ser gràcies als vots obtinguts pel PSC? La resposta d’del vice secretari del PSC és contundent: Són vots que venen precisament per què l’esquerra governi a Espanya. La gent sap que es decideix si governa el PP o el PSOE.”

Tots plegats, afegeix el periodista,  amb CiU, Esquerra i Iniciativa heu votat a les Corts una reforma de la llei del Tribunal  Constitucional i forçar-ne  la renovació. Comptareu amb el suport del PSOE? La resposa d’Iceta és de calaix: “Treballem per aconseguir-ho, perquè sense el suport del PSOE no serà possible. Qualsevol modificació legislativa a l’àmbit estatal necessita el suport d’algú: el del PP és impossible, i per tant l’hem de trobar en el PSOE.A nosaltres ens agrada presentar batalles per guanyar-les, no per perdre-les.

Encara és hora que algú em digui què hem de fer si no és convèncer el PSOE i guanyar batalles(…) Aquí l’objectiu és claríssim: guanyar i que hi hagi la reforma de la llei. I això només ho podem aconseguir amb el PSOE.”

Els arguments d’Iceta són de sentit comú, indispensable en política.Allò que que no diu -ni ell ni altres polí tics- és que la renovació del Tribunal Constitucional és un falç problema; el veritable tema polític que es planteja és siCatalunya pot aceptar la retallada de l’Estatut desprès  d’haver estat votat a Madrid i Catalunya i haver estat referendat.

I el segon tema que s’evoca en el titular de l’entrevista és el  federalisme,real  decentalització del poder polític de l’Estat, sobre el qual el socialisme espanyol fa massa temps que passa de puntetes.

Allò que està clar és que el PSOE demostra poc interès en fer un pas endavant de cara a la constitució d’un Estat Federal. No sé si l’electorat espanyol  n’és conscient i d’acord, però la societat catalana cada vegada està més persuadida que al igual que pel tema dels estatuts, Catalunya haurà de prendre la iniciativa amb els socialistes catalans al capdavant si no es vol que el federalisme solament  sigui una paraula buida als estatuts del PSOE i del PSC.

Una vergonya de justícia espanyola, majoritàriament franquista!

dissabte, maig 15th, 2010

Garzon

M’agradaria que aquest blog tingués l’audiència suficient com per merèixer una denuncia  per aquest titular voluntàriament irreverent,  i poder solidaritzar-me amb Garzón més enllà d’una actitud verbal.

El Consell Superior General del Poder Judicial ha acaba de suspendre el jutgeBaltazar Garzón del Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional per investigar els crims del franquisme. El grup del Consell afí al Partit Popular s’ha oposat a la celebració d’una comissió permanent prèvia urgent que autoritzés la petició de Garzón d’anar-se’n en comissió de servei com asessor de la Fiscalia de la Cort Penal Internacional de la Haya, impedint d’aquesta manera al jutge una sortida digna. La dreta és implacable. O s i no, que ho pregunten a les famílies de les víctimes del franquisme desaparegudes en les cunetes.Com a dit l’inefable president de la Generalitat Valenciana acusat de corrupció en el cas Gürtel: “de la “caceria –  així és com aquesta gent qualifica l’acció de la Justícia contra el PP i contra el mateix Camps en particular- ja n’hi han dos  fora”, es refereix al jutge BaltazarGarzón i a l’ex ministre de Justícia Mariano Bermejo.

Que governin les esquerres, per fidelitat als principis democràtics, o la dreta, per “passar-se per forro” els mateixos principis, i com diu el poeta: “té raó el sol -en aquest cas la dreta-i el món fa el que ell vol!”

el que mal comença mal acaba

dimecres, maig 12th, 2010

consellNo és la primera vegada que en parlo però com m’he trobat  amb la fotografia als diaris val la pena de tornar  a parlar-ne.

No és d’estranyar que un president en execici encomani al pintor viu del país més celebre un quadre per a la sala del Consell del Govern. Allò que ja no és tan normal és que el pintor cele bre, en un afany que no qualificaré no trobi res millor com a “genialitat” que plasmar en lletres enormes les inicials del seu “client” i a la  vegada president de la Generalitat. Com tampoc és normal que el president, aleshores encara en execici, consentís deixar penjar el quadre a la sala de ple ns del govern.

I desprès tenim el que tenim. Quan canvia la majoria elnou govern s’ha de reunir en una sala presidida per les lletres es J.P, les iniciales del president honorífic del principal partit de l’oposició! O això, o obligar el nou govern a fer el gest desagradable d’haver de retirar la pintura.

Quan les coses es fan malament mal acaben.

En tenim un altre exemple recent amb el nou Estatut; votat pel Parlament, el Congrès i referendat pel poble català, resulta que pot ser desfigurat per  un Tribunal Constitucional deslegitimat per incomplir la pròpia llei no havent reemplaçat un dels seus components mort ni a quatre amb el mandat expirat.

Sexe a Canal 9, la TV VALENCIANA

divendres, maig 7th, 2010

sanzvicenteFins on podrà resistir el poble Valencià  aquesta “gentola” del Partit Popular.

Desprès de la corrupció pel diner,els abusos sexuals a canal 9.

Vicente Sanz, secretari general de la televisió valenciana i ex president provincial del PP. aquell que es feu celebre xplicant al seu amic Eduardo Zaplana que ell estaba en política per “forrar-se”, va ser denunciat  el passat mes de febrerer per tres empleades de la televisó autonòmica per abusos sexuals i el mateix més  el director general de l’ens José Lopez Jaraba el va  “destituir povisionalment”. Fartes del comportament de Sanz, i desprès de buscar ajuda  a prop de varies instancies, les emplades el van gravar  quan es tocaba i es masturbava davant elles. Companyes de treball han corroborat  algunes de les pautes de la denúncia, excepte la delegada del sindicat USO, creat pel mateix Sanz.

Les denunciants van explicar al jutge de Paterna un autèntic calvari, les humillacions, escènes obcenes, abus sexual i amenaces de Sanz de fer mal a les seves famílies. Una de les empleades diu que pensà suicidar-se.