Archive for desembre, 2010

Mas president

divendres, desembre 24th, 2010


No fa temps mas escrivia que tindrem Convergència per estona. I escoltant el discurs d’investidura de Mas em ratifico amb la meva opinió . I no tant pel que ha dit, sinó pel que no ha dit i, com sempre,  per la  poca transcendència dels seus compromisos. I comparant  la civilitzada passassió de poders del president Montilla i dels socialistes amb les anteriors de CiU em ratifico  també amb la idea que sempre he tingut de qui millor defensa el país perquè s’identifica amb  la seva gent  és l’esquerra; els altres, els que sempre tenen el país a la boca,  allò  que acaba imposant-se són els interessos.Socialment el programa de Mas és conservador, això tampoc  és cap notícia com li han fet remarcar els portaveu del PSC i d’ IC- EU: tendència a la privatització  i reducció  de l’administració, etc… Amb la crisis  CiU pretén no dedicar  un euro més a la política social;  ara bé, el candidat  a la presidència de la Generalitat no considera que que no cal esperar   sortir de la crisi per poder efectuar  la supressió de del impost de  successió  per les herències de més de dos milions d’euros. En aquest tema, el decret fins i tot ja potser estigui preparat!

D’altra banda Mas ha tingut l’habilitat d’apropiar-se  el principi del “dret a decidir” que els socialistes catalans mai haurien d’haver abandonat ja que consideren Catalunya una nació, o a menys que això del federalisme sigui simplement anecdòtic pel socialisme. Per si ora poc,  Mas s’ha tret un nou concepte de la manega. A la transició espanyola oposa la “transició catalana”! En que consisteix? Ni  potser ell mateix ho sap ni li interessa saber-ho,i ni al seu electorat tampoc! A aquest, pel que fa al nacionalisme no li cal lletra, amb la música en té  prou! La tònica general del discurs , tan en aquest tema com  socialment , ha estat la seva poca contundència. El trist és que sobre Catalunya no hi  ha una paraula que un partit com el PSC -inclús amb la seva versió actual que no peca d’un catalanisme diguem-ne desbordant , no pogués subscriure mot per mot. Ja ho sabíem abans d’escoltar el candidat , però desprès  de parlar per no dir res, o millor, per dir únicament  tot allò que no compromet, queda més evident que el silenci del PSC sobre el tema nacional durant tota la campanya electoral responia a una voluntat conscient d’abandonar  un  govern que  interessos –“superiors”-  no aconsellaven  mantenir. En aquestes eleccions hem assistit a un veritable suïcidi. El discurs de Mas és, si no exactament en el fons, sí en la seva forma d’inconcreció la  que ha vingut  mantenint el pujolisme al poder durant trenta anys. I no ens enganyem, el PSC està en una cruïlla. El seu electorat és suficientment polititzat i madur   per saber defensar la plaça que li correspon a Catalunya en una Espanya federal. El que ha demostrat no tolerar és que els seus representants es supeditin a uns interessos estranys. Ino  no oblidem que és el  catalanisme  avalat per l’alcalde Pasqual Maragall que va poder trencar l’inèrcia  de les victòries de CiU. D’ençà, es vulgui o no, el PSC, malgrat la dignitat en el seu càrrec del president Montilla ha donat crèdit a un sucursalisme que la majoria del poble català acaba de  refusar clarament.  El discurs de CiU té l’ambigüitat que caracteritza el seu electorat conservador. Els electors socialistes catalans tenen la virtud de votar socialista a unes autonòmiques  quan el PSC  no amaga el seu catalanisme o no el supedita  a interessos aliens, i continua votant socialista a les generals. Si els electors socialistes de la resta de l’Estat no voten socialista és un problema del PSOE  que el PSC no pot resoldre ni sacrificant el seu paper de partit català i d’eix central de la política catalana. Si el socialisme espanyol i el català comprenen això, trobaran la solució per fer  d’Espanya un Estat  plurinacional , i si no, la societat catalana, sense el menor dubte, continuarà evolucionant al marge d’una Espanya  on el PP es troba còmode  ompli nt dels seus valors tradicionals salvaguardats  pel franquisme,  i on el PSOE té por   de fer valer les seus valors   de laïcisme, de llibertat, i  la riquesa  del multilingüisme  que caracteritza l’Espanya  de la pluralitat, de la modernitat i  idel progrés.

La sentència del Suprem és una provocació INACCEPTABLE!

dimecres, desembre 22nd, 2010

nacio

Desprès de més de trenta anys d’un funcionament cívic exemplar que ha fet les seves proves i obtingut l’aval pedagògic de la comunitat europea, la sentència  extemporània del Tribunal  Suprem de modificar a Catalunya   la llengua  vehicular a l’ensenyament es mereix la resposta contundent del nou govern de la Generalitat, el suport incondicional de la nova oposició catalanista en bloc, i una manifestació unitària com mai del poble català.

Fora de legalismes rancis i caducs, no es pot  acceptar ni una provocació més, ni fer un pas enrere més!

un pas endavant

divendres, desembre 17th, 2010

estop2Tot i no compartir amb Miquel  Iceta la seva concepció del que ha de ser  el Partit dels socialistes de Catalunya sempre he reconegut la seva vàlua. D’aquí la meva sorpresa  al llegir el seu article publicat a El Periódico sota el títol El verdader debat socialista. Per començar no entenc  que en plena crisis mundial, on tothom va despistat i mostra la seva impotència , consideri que la carència més gran i urgent del PSC sigui renovar els seus plantejaments econòmics. Menuda responsabilitat! Al meu entendre el que li ha faltat  al partit dels socialistes catalans, més  que “claredat en la definició d’un projecte de progrès i rotunditat en la seva defensa dins i fora de Catalunya, assegurant el creixement econòmic  i la cohesió social, és,  a la vista dels resultats de les eleccions, un projecte de país, i per si de cas, preciso quan dic país , de Catalunya. Perquè de tota la resta  de que parla al seu article i sobretot d’impulsar l’autogovern en una Espanya federal, és de suposar que és el que ha vingut fent el PSC fins l’últim dia abansdel veredicte de les urnes. O no? I no fa falta molta imaginació per arribar a la conclusió de “borrón i cuenta nueva”   és a dir, a partir d’ara,  més del mateix, sense treure’n cap conclusió!  Llegint algunes   frases fetes que conté l’article,mai  he tingut tant una  impressió de”déjà vu”.És el discurs per excel·lència d’un polític.Un discurs del qual els ciutadans n’estan tips,  car diu solament el què, el que   tothom sap que caldria fer, però mai expliquen el com.     A l’article hi ha tanmateix una frase  que sembla detectar  prou bé d’on vé el problema:  “No és fàcil construir identitats i lleialtats fixes en un món tan canviant”. Però aquí l’autor tampoc treu cap conclusió perquè on vol arribar és a la tesis social i no identitària que , “sols genera tensions” com si les conquestes socials no en generessin .Han passat els anys, la societat catalana ha evolucionat i el seu partit socialista no ha canviat, els seus dirigents encara parlen  però als mileuristes  “dels nostres principis d’igualtat  i justícia social” com una lliçó apresa i desinteressant-se dels sentiments de la gent.

Fa uns dies vaig veure una entrevista  que TV3  feia al duo Estopa. Entre moltes coses interessants i sensates aquests dos germans cantants van dir precisaren que mai  han tigut problemes per parlar castellà a Catalunya,  i que quan van de gira ho expliquen per tota Espanya. Parlen el català però la seva llengua materna és el castellà i si fessin cançons en català com alguns els demanen consideren amb molt bon critèri  que perdrien “espontaneïtat”. Es van declarar socialistes; de corazón va dir un d’ells.

Doncs  aquests dos  cantants, nascuts a Catalunya fills d’immigrants, sense que els preguntés res l’entrevistador   van parlar del referèndum per la independència i van dir Que ells s votarien no, però  que estarien d’acord que es celebrés. Que no s’oposarien per sentit democràtic a que tingués lloc. Aquesta és la Catalunya d’avui que troba lògic i democràtic el dret a decidir, independentment de la resposta que cadascú personalment  hi vulgui donar.  No sé si Estopa són representatius  de la ciutadania actual de Catalunya però en tot cas  és malaguanyat que el partit dels socialistes vagi un pas darrere i no un pas endavant    en els drets col·lectius dels catalans.

I pel que fa  a  l’article de Miquel Iceta no veiem  enlloc les idees i el nou llenguatge que necessita  un PSC renovat, capdavanter  i veritable impulsor  d’un Estat federal.

Evolució

dijous, desembre 9th, 2010

L’Organització per  la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha  avaluat el nivell educatiu dels estudiants de 15 anys en  65 països i acaba d’entregar el seu informe.  Espanya en el seu conjunt, es situa  per sota de la mitjana de la OCDE en les tres matèries que comporta l’ avaluació , comprensió lectora,  competència matemàtica i competència científica. Catalunya supera  la mitjana en cada un dels els tres cassos i pel que fa a comprensió lectora  ocupa la tercera posició en el conjunt de les  comunitats de l’Estat. Per cert desconeixem  per què no hi figuren les dades del País Valencià. Estan més preocupats en sabotejar Educació per la ciutadania  impartint-la en angles  que de participar en aquesta avaluació internacional.

D’aquestes dades   el diari ELPaís també destaca  que Catalunya supera  la mitja espanyola i iguala els resultats de la OCDE situant-se just darrere països com Alemanya, Suècia o  EUA però però davant  Irlanda França o Dinamarca.  Nosaltres només senyalarem un fet molt important a Catalunya  . L’informe Pisa demostra   -cosa que no fa la premsa- que la immersió lingüística no solament no penalitza els alumnes a Catalunya   sinó que la pràctica de les dues llengües pot constituir àdhuc un plus. Aquells ciutadans o partits contraris  a la immersió  només ho poden  justificar pel seu dret de conquesta sobre el territori català. El seu nacionalisme espanyol els impedeix valorar que la seva llengua no corre cap perill, al contrari del català que solament amb la imersió a l’escola   es pot defensar i evitar de desaparèixer.

Però  a la veritat és que cansa a aquestes alçades el haver d’estar defensant-se de constants atacs a a la llengua i d’una infinitat de d’actituds de la societat i la premsa espspanyola en general amb detalls insignificants tan intranscendents  com la pilota d’or a Xavi o a   Iniesta. la societat catalana  cada cop n’és més conscient i  poc disposada a continuar aguantar-ho . L’explicació dels resultats de les darreres eleccions autonòmiques pot ser fruit d’aquest cansament que no han sabut o pogut veure els dirigents d’un partit com el PSC més atents a comptar els vots dels militants a les seves agrupacions que escoltar la evolució que es constata en els seus votants.

Més clar, aigua

dilluns, desembre 6th, 2010

escolavalencianaNomés al País Valencià passen les coses que passen en aquesta trista i provinciana “Comunidad”. La vicepresidència de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar  la llista de les subvencions  que de concedeix  aquest any  a entitats  valencianes en defensa de la cultura, entre elles la Fundació Escola Valenciana i  Acció Cultural del País Valencià.

Escola Valenciana, una  Federació d’Associacions per la Llengua (FEV), és una entitat cívica formada per 24 associacions comarcals i d’àmbit de país. El principal objectiu de l’entitat és la normalització lingüística en tots els àmbits d’ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu valencià.

Va començar la seua activitat en el camp educatiu entre els anys  1984 i 1986, quan naixen les primeres Coordinadores, que finalment es federaren el 1990 amb el nom d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua, amb l’objectiu de potenciar la creació d’un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular. En aquest marc van nàixer les Trobades d’Escoles en Valencià, aplecs lúdics i reivindicatius que han esdevingut el projecte amb més ressò de l’entitat. Les festes per la llengua reuneixen cada any més de 220.000 persones entre pares, mares, alumnes i mestres en les vora 20 trobades comarcals.

En els últims anys l’entitat ha conservat l’acció a l’escola i ha ampliat el treball en matèria de normalització lingüística a la resta d’àmbits d’ús socials. Educació, música, cinema, literatura, cultura popular, multiculturalitat, voluntariat, sostenibilitat i democràcia participativa són els pilars d’una nova visió d’Escola Valenciana com a entitat global, que ha esdevingut un grup de pressió constant i constructiu en la vida social, educativa i política valenciana.

Tots aquests camps d’actuació s’han materialitzat en projectes i serveis concrets com el Voluntariat pel Valencià, La Gira- Festival Itinerant de Música en valencià, l’Acosta’t al Territori,  el Cinema a l’Escola, l’Oficina de Drets Lingüístics, així com la Devedeteca, la col·lecció “l’Àlbum” i els Tallers de Cultura Popular.

També ha entrat a la llista de subvencions de la Generalitat de Catalunya l’Associació  d’Amics de la Bressola que fomenta el català a la Catalunya Nord.

Us imagineu l’Estat francès fent el ridícul d’ impugnar aquest donatiu de caràcter  cultural , privant a una  entitat privada d’uns  recursos que no li deuen sobrar?  Doncs és el ridícul que ha fet  el provincià govern del Partit Popular que regeix el nostre país. La Portaveu del govern de Camps ha assegurat que aquestes subvencions són il·legals  ja que van destinades  en opinió d’aquest executiu  a “patrocinar un discurs que va  en contra de l’Estatut d’Autonomia valencià i el sentiment del poble”.  Hi ha que vore aquesta gent com aprèn de ràpid les paraules, democràcia, llibertat, poble.. Si considerem que aquest mateix govern ha hagut d’acceptar  la unificació  valencià/català que aplica la mateixa  i oficial Acadèmia de la  Llengua Valenciana,  i vist el poc interès del govern de Camps en la promoció de la llengua, i els pocs recursos que li consagra -ni li en dona ni permet que d’altres li en donen!-  privar la Federació de la  subvenció que ha rebut  , és un acte manifest de sabotatge,   a consciència,  envers la nostra llengua.  I és sobretot la prova palpable – com diem al meu poble, “més clar aigua!” del genocidi per omissió  que aquests amants de la “terreta”- com diuen ells- intenten aplicar  a la nostra llengua i la nostra cultura Ni és el primer acte d’hostilitat  ni serà l’ultim  fins que la societat valenciana prengua consciència  de l’’analfabetisme en la seva pròpia llengua amb que el seu govern intenta mantenir-la .

Un comunicat

dissabte, desembre 4th, 2010

gimeno marinHe rebut d’una corresponsal un correu amb un comunicat titulat Good Bye PSOE que ha publicat Angel Gimeno Marín, autoproclamat candidat per la FSM per a competir amb Tomás Gómes i Trinidad Jiménez a la candidatura a les autonòmiques madrilenyes, però que no va obtenir els avals necessàris.

Aquesta és la meva resposta al seu correu de  la meva corresponsal, simpatitzant del PP.

Benvolguda amiga, suposo que deus aplaudir  el comunicat que m’envies i que circula per la xarxa. No ho dic per tu, però pel que veig  el treball de  propaganda i militància de les dretes li dona cent tombs al de les d’esquerres que al seu costat són uns escolanets. Com canvien els temps!  No tinc el gust de conèixer  aqueste señor Gimeno Marín però pel que veig està que molt emprenyat amb els seus companys socialistes madrilenys de no haver pogut presentar-se coma candidat  a les eleccions a la Comunitat de Madrid.

pel que diu sobre els francmaçons “En la peor crisis económica el PSOE se ha dedicado a desarrollar un programa económico impuesto por los mercados financieros, que ha complementado con un programa social y de cambio de nuestras costumbres calcado del Libro Blanco del Gran Oriente Francés, imagino que ha de ser un socialista catòlic (n’hi han) que paradoxalment   pretén enyorar, indistintivament ,  comunisme i lanarquisme! Aquest senyor sembla, com el PP, que acabi de descubrir les manifestacions! Hace falta salir a todas las calles en manifestaciones pacíficas a lo Gandhi, con un fin claro: acabar con métodos democráticos con el Sistema Político que nos dimos en la Transición y empezar de nuevo a Regenerar España.  El Sistema Político Español no puede sostenerse al haber entrado en quiebra todas y cada una de sus instituciones. Nos hemos cargado el modelo productivo (suposo que parla de la cultura del totxo!)así como  el Estado de las Autonomías,y  la educación tiene perfiles tercermundistas (aquí segurament enyora l’ensenyament d’aquells temps del franquisme confiat a  la professionalitat pedagógica  de mogetes i capellans. Allò si que era educació,  universal i i gens sectària!).  Però això no és tot; diu també que”el Estado del Bienestar corre serio peligro amb Zapatero, como  el Sistema Político que nos dimos en la Transición y habrá que empezar de nuevo a Regenerar España.La partitocracia se ha convertido en el peor enemigo de los españoles.

(Com Franco que solia dir: faci com jo, no es fiqui en política! I va suprimir els partits!) . Ell també va voler regenerar Espanya i ens va costar una guerra civil i 70 anys de dictadura!  I no continuarem  citant més el comunicat d’aquest senyor per  no fer-li més propaganda.  L’escàndol no és el que diu, és pensar que aquesta persona  hagi pogut  militar trenta anys al partit socialista  espanyol amb  les idees que demostra tenir.

Des de Catalunya estant cada vegada estic més convençut de que Espanya no té remei!

Però tranquila,  benvolgua amiga , que ara vé el Partit Popular i ho arregla tot!  S’afrontarà als mercats financers i  a la corrupció a  les Illes Balears, a Murcia, Alacant, Canaries i al Gürtel de Madrid i València, i posarà ordre  a les Institucions començant per la renovació per fi dels magistrats del TC que fa temps  té  bloquejada.

Dues societats diferenciades

dissabte, desembre 4th, 2010

1291124925316La mateixa  nit de les eleccions vaig penjar la meva reflexió aquí mateix. Avui,  sense altra explicació  que la casualitat, trobo a la petita columa de Rosa Cullell a El Periódico de Catalunya, si fa no fa, una explicació de la victòria de CiU que no contradiu la meva, i de la qual en  reproduïm el passatge significatiu: “Al final, un resultat còmode per a CiU. Artur Mas pot governar. Doncs que ho faci. Molts dels que s’han quedat a casa -i han estat menys dels que ens pensàvem- l’única cosa que volen és que el Govern mani. Després de tants mesos de xerrameca electoral, de no dir res que pugui ofendre un possible votant i de mirar cap a una altra banda o cap a Madrid, ara es tracta de governar”.

Per acabar aquesta nota, parlaré,  si m’ho permeteu, del partit Barça Madrid. Tranquils, no parlaré de futbol. Parlaré de política, i de sociologia, encara que sigui barata; més concretament  del tarannà de les dues societats, l’espanyola i la catalana. Car no és casualitat que la societat espanyola  estigui representada per un club  com el Real Madrid, un entrenador prepotent i  arrogant com Mourinho i uns jugadors- a l’excepció  d’algun element com el porter Casillas i l‘ex capità Raul- un tan “chulos”, sense parlar de la premsa i els mitjans audiovisuals que donen compte de  tots els partits i que en teoria s’adrecen  a tot l’Estat però que fan fàstic per la parcialitat que manifesten a favor del club de “la capital del Reino”. En front,  al Barça hi ha un entrenador sense estridències, que atribueix tots els mèrits als jugadors i als seus antecessors a la banqueta, i  uns jugadors  que es comporten amb correcció.

El dubte que tinc és si als jugadors del Madrid i del Barça els trien pel seu tarannà o esdevenen tal com es manifesten  un cop han endossat la samarreta! Però diguem que  pel cas tan  li fa una cosa o l’altra, és el resultat que compta.