Archive for gener, 2012

Infàmia és la paraula

dilluns, gener 30th, 2012

Infàmia és la paraula.

infamiaTomasa i Josefa són dues de les 17 dones entre 20 i 70 anys afusellades  pel delicte de ser familiar d’un roig, poc desprès de l’aixecament militar per falangistes i guàrdies civils a Guillena, província de Sevilla. El fet de  ser germanes de llet del fill de  l’alcalde que   absolia  a tota dona amb un nen en edat de mamar no les va salvar. Qui sí es va poder salvar per ordre de l’alcalde de ser afusellada fou Marcelina Ruiz de 27 ans perquè el metge del poble, familiar seu,   assabentat de que l’anaven a matar, decidí portar-li a la presó el seu fill d’any i mig, desmamat de feia mesos! Abans de matar-les, aquestes dones foren  humiliades, rapades i torturades durant dos mesos fins que el 12 d’octubre  les portaren a l’església, les passejaren rapades pel poble, les traslladaren al poble del costat, Gerena, on les mataren i les enterraren en una fossa amb un nen  com a únic testimoni. Demencial, seria amb infàmia, l’altra paraula aplicable als fets de les afusellades de Guillena.
L’historiador José Maria Garcia Márquez , ha censat més de 500 expedients de represaliades solament a província de Sevilla i la llista segueix augmentant.
En el seu llibre  Con nombres i apellidos. La represión en Cazalla de la Sierra 81936-1950), José Antonio Jiménez Cubero acaba d’incorporar un balanç 118 dones represaliades de les que 29 van morir afusellades. Fins el 1950, 4% dels judicis dels tribunals militars foren dones.
En aquests casos, com amb tants altres, els fills de les víctimes han guardat el silenci durant anys. Avui són els nets que les reivindiquen  i les volen enterrar dignament. I per vergonya de tots són les famílies que en les despeses sense ajuda de la Junta de Andalucía i del Govern Central que els han denegat una subvenció mentre la “Justícia” persegueix lel jutge Baltazar Garzón.

Sisa corregit, canta el País Valencià

dimecres, gener 25th, 2012

Allò que és estrany no és el que passa ara i passarà.  L’inexplicable és la passivitat constatada fins ara.

Fabra estatua

Des de França

divendres, gener 20th, 2012

Sarko Bonapate

Discussió amb Sarkozy

Aquesta nit, he somiat que discutia amb el President de la República.
I vet aquí el que li he dit :
Senyor President,
En el vostre discurs del 29 de gener, dicurs que desconec donat que encara som el 20, vostè diu que porteu el timó del vaixell, que aneu a salvar a França i que ningú  pot fer aquest treball millor que vostè.
Per què és necessàri salvar  a França si  sou al govern des de fa deu anys, dels quals cinc com a president ?
Voleu, a tres mesos de les eleccions, instaurar la taxa Tobin.
Li recordo, per si ho heu oblidat, que quan vau arribar al poder, existia  una taxa sobre les transaccions financeres del 0,3% instituïda a finals del segle XIX, que vau suprimir el 2008 amb el pretext que aquesta taxa era absurda i contra productiva si érem els sols a aplicar-la.
Vostè desitja crear una espècie de casament entre homosexuals quan des de sempre hi heu estat oposat, sense dir-li el nom però per no espantar els vostres amics de dreta. Per què tanta hipocresia ?
Vol imposar la TVA social que solament té de social el nom. En efecte, es tracta de baixar les taxes patronals sobre els salaris de 3% i augmentar els preus per a tots els francesos de 3%. Senyor President deixem  recordar-li que fou elegit per abaixar els impostos. Tanmateix, a part l’escut fiscal i la baixa de l’impost sobre la fortuna que són dos regals als més rics, des de fa cinc anys vostè ha pràcticament creat una taxa nova per mes per a tots els francesos.
Escoltant-lo, em pregunto com hem pogut ser la quarta potència mundial sense vostè?
Em pregunto igualment com França, Europa i el mateix món van a poder sobreviure quan ja no sereu al capdavant  del país ?
Tranquilitzis Senyor president, ningú és irremplaçable, i menys vostè.
I en aquest precis moment, probablement a causa de l’angoixa, m’he despertat.
Malaguanyat, perquè encara tenia moltes coses a recordar-li ja que la seva memòria li falla.  O potser sigui la sinceritat que li falli.

José Muñoz Castanyer

Dissabte 18 de febrer, per la llibertat d’expressió tots a la manifestació a Castelló!

dimarts , gener 17th, 2012

manifTV3www.youtube.com/watch?v=w1GQRdrjsLw