Exili

setembre 24th, 2014

L’exil repúblicà ha passat per tres etapes. La primera òbviament silenciat a l’interior durant el franquisme, la segona, al principi de la transició ignorat, o millor dit, com he tingut ocasió d’escriure, solament sortiren a la llum els noms d’aquells que tenien padrins, per una part els comunistes i d’altra part, per la simpatia internacional que sempre han suscitat, els anarquistes. Els valencians i sobretot els nacionalistes valencians, la defensa contra lluita desencadenada pels franquistes contra Catalunya els feu desaparèixer, víctimes d’alguns tòpics, quan més falta feia. Des de ja fa un temps la Universitat de València s’ha esforçat en retablir l’equilibre i avui ens presenta aquesta exposició on entre els noms d’espanyols il·lustres trobem el d’Amadeu Granell i els germans Castanyer, Josep i Angelí.exili cartell

El dret a decidir a Catalunya

setembre 16th, 2014

decidir5Les analisis que hem pogut llegir a la premsa es centren essencialment en el 9 de novembre, especulant amb la doble pregunta i si el govern català treurà o no les urnes al carrer davant l’oposició del Tribunal Constitucional, enfocant la mirada i responsabilitant de la situació  els polítics i sobretot en el President de la Generalitat Artur Mas. Quan en aquest cas en particular,  s’ha de dir que  el president de Convergència i Unió, per ara, solament ha pujat a un carro en marxa!

 

Conscientment es vol fer oblidar la transcedència del paper que han jugat els ciutadans  de Catalunya que s’han mobilitzat i han organitzat les manifestacions que s’han produit des del 10 de juny del 2010 i sobretot la d’aquesta DIADA 2014; manifestacions al meu entendre determinants, juntament amb la ibatalla  pel  “Dret a decidir”.

 

aquestes mobilitzacions s’originen  quan el Tribunal Constitucional, amb la meitat de membres  a l’espera de ser renovats, es va carregar -segons l’expressió d’Alfonso Guerra, “cepillar”-  el nou Estatut votat  pel Parlament de Catalunya,   igualment votat pels diputats del  Congrés a Madrid , i referendat pel conjunt del poble català.

En aquestes condicions els ciutadans de Catalunya no han acceptat de que els hi  prenguen  més el pel, sobretot si a aquests   fets, derivats del sentiment identitàri hi sumem l’exasperació per l’estafa de la crisi económica, el rescat de les Entitats Bancàries, i les retallades en Sanitat, Pensions i  i Eduació que també han sofert els altres pobles peninsulars.

 

El que passa és que mentre aquests s’ho estan pensant (de moment les enquestes electorals donen el PP guanyador de les properes eleccions!)  una vegada més Catalunya s’ha avançat al conjunt d’Espanya, com ho va fer al segle XVIII amb la revolució industrial o al final del franquisme amb l’Assemblea de Catalunya i la seva lluita amb els punts programàtics:  “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”! que va permetre revocar el decret franquista de 1938 anulant la Generalitat i   restaurar -la amb el retorn del seu President exiliat.

 

A partir d’ara, Pel que fa a les reaccions que pugui tenir l’Estat davant una Catalunya decidida a tirar endavant el seu sobiranisme, no crec que se li escapi a nigú que la situació a l’Europa del 2004 és lluny de correspodre a la dels fets d’octubre de 1934.

És evidentment  l’ aposta d’un poble mogut per un sentiment de dignitat, i estem convençuts de que si e l Govern no reacciona… mal pels seus interessos! I si reacciona violentment pitjor!

 

Pel que fa a l’opinió internacional s’ha especulat sobre el silènci dels Estats, exigint-los alguns un pronunciament ariscat abans d’hora, abans de saber fins i tot què es farà des de Catalunya i com.  Un pronunciament  que amb tota lógica els diferents països han esquivat i que dependrà en gran mesura dels resultats obtinguts  a la doble pregunta de en la consulta: Vol que Catalunya esdevingui un Estat?  En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?

 

 

 

DIADA 11 setembre 2014

setembre 12th, 2014

Diada 11 setembre 2014-2

restaurant

 

 

 


 

Prenent forces per la manifestació:

Cap a la mani:

cap a la manifestació

 

Jordi2

 

granViaIMG_tambors



Religions

setembre 4th, 2014

religionsTotes les religions són creacions humanes. A l’Església espanyola en particular, difícilment li puc perdonar la seva incorporació al cop d’Estat militar feixista i als 40 anys de dictadura franquista a l’ombra de les baionetes. Tanmateix no és possible deixar de reconèixer que les religions –i la catòlica evidentment- han contribuït a la civilització de l’ home, si bé han representat durant segles una part fosca i negativa naixcuda per cert en Espanya com és la Inquisició  i la lluita pel poder (per la conquesta del seu en particular a través dels monarques!) – Les guerres de religió no són altra cosa. A un moment històric, a partir el periode de la Ilustració, la part positiva dels valors civilitzadors de les religions va ser suplantatada pels Enciclopedistes del segle XVIII sense implicar tanmateix les lluïtes de poder, al menys de manera directa! Des d’aleshores el paper civilitzador de les Esglesies va quedar antiquat, d’alguna manera desfasat, però  mantenint-se sempre a l’ombra i defensant el poder.
Avui en dia,pel que fa a l’ Esglesia catòlica el nou Papa intenta d’allunyar-se del poder -en aquest cas del capitalisme- intentant retrobar els seus orígens en defensa dels humils, o sigui, en una tentativa de nou ajornamiento personal.
Malgrat tot el que estem dient, no pot haver el menor dubte que no deixem de professar tot el nostre respecte als creients i no creient, a totes les persones de bona fe en definitiva.

 

 

Sala del Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya

setembre 2nd, 2014

Tàpies Generalitat

Pendre la decisió d’instal·lar  el quadre d’Antoni Tàpies a la sala de l Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya amb les inicials del president Pujol en vida i exercint el poder , sempre ho he considerat una falta de sensibilitat democràtica de qui en va prendre la decisió i per part del pintor,  de fer prova de poca imaginació històrica  en el tractament del tema.

Desprès de la confessió De Jordi Pujol és possible, com tantes altres coses, que s’haurà de pensar  en el canlvi de decoración de la sala del Consell   la qual porta amb tota justícia el nom del  President  Josep Tarradellas que vetllà amb dignitat per la Institució durant els llargs anys d’exili i ens la retornà amb el suport i  l’entusiasme de tot el poble de Catalunya.

Tarradellas retallat

 

-

En democràcia, els responsables són els electors i els culpables els polítics.

agost 31st, 2014

políticaEstem parlant d’una democràcia representativa  i simplificant . Òbviament oblidem  els poders com el capital, l’empresarial, mitjans de comunicació, etc.

Actualment s’estan gestant, de cara a futures eleccions, ja siguin municipals o estatals dos tipus  de coalicions electorals  UP yD amb Ciutadans d’una banda, una coalició indiscutiblement de dretes, i d’un altre costat estem assistint a  un apropament d‘Izquierda Unida i Podemos que representaria  l’esquerra.  El PP sembla adonar-se del perill i intenta canviar la llei electoral! El PSOE, com des de fa un temps,  no sabe, no contesta. Si aquestes coalicions electorals quallessin seria evident que independentment d’altres consideracions estariem assistint a la suplantació de l’actual classe política, la famosa “casta” dels dos partits PP i PSOE que  s’han repartit els poders de l’Estat  i el municipal  amb alternança, ajudats quan calia per CiU i són, bé per activa o per passiva, els responsables de orrupció, Gurtel, Palau de la Música,ERES i  i culpables d’inversions  improductives com aeroports per a peatons, autopistes rescatades , circuits automobilistics  urbans, ciutats de la Llum,  construcció Estadis a clubs de futbol professionals, Terra Mítica, o Ffinançament propi . Tot això realitzat ,amb prestecs d’entitats financeres, ja siguin Bancs o Caixes els dirigents de les quals, segons sembla tprofessionsde la Banca  emèrits, estaven més atents a a satisfer el poder, a pujar-se els sous, i assegurar-se pensions vitalícies astronòmiques en plena debacle que a assegurar la bona marxa de les seves entitats, i mentre els polítics de torn, còmplices, mirant cap un altre costat!!

Els bombardejos de Barcelona en la història

agost 30th, 2014

 

Dels bombardejos en la Guerra Civil Espayola, en març de 1938, quetingueren lloc els díes 16, 17 y 18 i  foren efectuats per part de la Aviación Legionaria italiana desde les seves tres bases en Mallorca (Illes Baleares), foron possiblement els més terribes, causant entre 880 i 1300 muertos[1] [2] i entre 1500 y 2000[1] [2] ferits entre la població civil. Les cifras oficials de la Generalidad de Cataluya fetes públiques el día 26 de març señalaren 875 muertos (entre ells, 118 nens), però en els díes ssegüents foren registradas 49 personas més, lo que dona un total de 924 víctimes mortals (xifra a la que hi hauria  que afegir la dels cadávers totalment destrossats que no consten enlloc).[3] A demés aquestes xifres oficials recullen més de 1500 ferits, 48 edificis destruits i 78 gravementa fectats.[4] Es considerat un de les primeres bombardejos de saturació de la historia i el segon que més morts causà.

 

Confederació Mediterrània

agost 26th, 2014

Un cop  resolt el procès del dret a decidir a Catalunya, seria interessant saber que preferirien els valencians. Ser una de les tantes províncies espanyoles o ser un país  sobirà integrant una Confederació Mediterrània amb  el Principat i les Illes Balears amb qui compartim llengues, la nostra i el castellà que res impidiria que foren totes dues llengues oficials, potenciant els interessos que ens són comuns, entre els quals  la nostra i cultura trobaria per fi el seu lloc com durant el Segle d’Or Valencià.

  • Confederació Mediterrània2

En memòria de les 13 roses roges

agost 6th, 2014

EL FRANQUISME NO TÉ PERDÓ DE DÉU:

 

13roses1

 

 

13roses2

 

carta que va escriure Julia Conesa a( una de les 13 roses)  a la seva família  el dia 5 d’ agost de 1939:Madre, hermanos, con todo el cariño y entusiasmo os pido que no me lloreis nadie. Salgo sin llorar. Cuidar a mi madre. Me matan inocente, pero muero como debe morir una inocente. Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermano y papá al otro mundo, pero ten presente que muero por persona honrada. 

Adiós madre querida, adiós para siempre. 
Tu hija que ya jamás te podrá besar y abrazar. 

Julia Conesa. 

Besos para todos, que tu ni mis compañeras lloreis.
Que mi nombre no se borre en la historia


_________________
No dejes que tus alas de libertad pierdan una sola pluma

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

les declaracions de Villarejo i el cas Pujol

agost 4th, 2014

villarejo(1) (1)

Ca rlos Giménez Villarejo declara: “Els fiscals generals de l’Estat nomenats pel PSOE em van prohibir investigar Pujol”.

Sempre he respectat villarejo(1)  tot i que hi hagi punts per mi sorprenents en la seva persona: que desprès de tants anys vivint a Catalunya, un intel·lectual com ell no parli català, i per altra part, que sigui incapaç de veure que els sentiments identitàris i socials no tenen per què anar associats, que són dos temes diferents que es poden tractar per separat i que els independentistes d’esquerra, pel que han de vetllar és fer un país d’esquerres; els anarquistes catalanistes exiliats que he conegut així m’ho van demostrar.
Dit això, el malagueny Villarejo té tota legitimitat per considerar-se espanyol i partidari de l’Estat Espanyol tal com ens l’ha deixat Felip V, dues dictadures al segle XX i trenta ans de democràcia parlamentària .

I tan legítimament nacionalista espanyol és el PP com el PSOE. El problema no està aquí. Recorde que quan ens estranyàvem d’això davant el president Tarradellas, la seva resposta sempre era la mateixa: sembla que oblideu que els dos partits són espayols!

Òbviament el PSOE i el PP no són iguals, però si volguerem ser irònics diriem: perquè el PP és de dretes i aplica la seva majoria de dreta quan governa, social i filosóficament com és la religió, i el PSOE, perquè decepciona els seus electors quan es tracta d’afrontar des del govern els veritables poders fàctics com són la Banca i l’Església.

 

I per nosaltres el problema no ha estat mai el PP sinó el PSOE, i més que el PSOE, el PSC! No sé com interpretar les paraules del tot recent t nombrat primer secretari del PSC quan diu que creu que “el cas Pujol afecta el catalanisme en el seu conjunt”. De què es tracta, de burla o de cinisme? Desprès de portar el PSC a les quotes electorals més baixes de la seva història separant-lo dels seus elements més catalanistes per posar-lo al servei dels barons del socialime espanyol, ara sembla que vulgui repartir d’on va deixar el partit. Cal imaginar que pot jugar amb el fet que els electors no tenen massa memòria i nosaltres pensar que no serà el cas de la militància.