L’esquerra agònica

No sé si és recomanable però tinc el costum de subratllar els llibres que llegeixo -generalment assaigs o memòries- per marcar els passatges substancials o aquelles frases que expressen magníficament una idea que comparteixo i que no he tingut mai l’encert de formular amb la mateixa precisió.

Doncs bé, acabe de llegir L´esquerra agònica. Records i reflexions (editorial afers. 2009) de Doro Balaguer i m´ha passat una cosa inusual. Al cap d´unes pàgines m´he adonat que havia de subratllar cada una de les idees i frases que conté el llibre, cosa impossible i que deixava de tenir sentit!

Pels qui no coneixen l’autor, el presentaré copiant la solapa del llibre: “Isidor Balaguer Sanchis, Doro Balaguer (València 1931) nasqué en una família d´industrials i comerciants vinculada a la cultura artística. (…) Llicenciat en Belles Arts, l´autor d´aquest llibre visqué un temps a París, on va poder conèixer les tendències més actuals de la pintura internacional d´aquell temps. (…) Fou membre del Grup Parpalló i desprès abandonà la pintura. Militant durant molts anys del Partit Comunista d´Espanya, ocupà un lloc molt destacat en l´organització valenciana. Fou membre del comitè central i representant en diversos organismes de coordinació – democràtica durant la Transició. Desprès fou dirigent de la Unitat del Poble Valencià. (…)

És cert que a la seua edat s´ho pot permetre, però he vist pocs polítics expressar amb més humilitat i amb més sinceritat les equivocacions que ell i els seus hagin pogut cometre i proclamar amb més credibilitat la seua fidelitat a les seues idees de sempre. Ens parla de nacionalisme, de la llengua, de política o de cultura, “problemes -com ens diu- que afecten, o que també afecten, el País Valencià.”

He dit que vaig deixar de subratllar el llibre però encara he captat algunes idees al vol:

Sobre la seua sinceritat:
“En la ratlla dels setanta anys comence a pensar que les meues opinions, fins i tot, les meues conviccions i comportaments, que volia coherents, tenien ben poc a veure amb la marxa de la realitat:”

Sobre el valencianisme, la llengua i el país:
– “El valencianisme (durant la República) fou, potser, el moviment més actiu d´aquells anys. Amb l´aspecte polític, hom ha parlat d´aquells anys amb la formula “˜l´impuls trencat´; en l´aspecte cultural s´ha parlat, en diverses ocasions, de “˜la segona Renaixença´.”
– ” Som allò que s´entén a València com catalanistes, en un país, el valencià, on no és possible ser-ho. Simplement ens sentim ciutadans d´un espai cultural i lingüístic que no és l´espanyol ni el valencià no català, sense tenir lligams ni res a veure amb Catalunya ni amb el catalanisme polític del Principat.”
– “La societat de la capital no sembla considerar com a cosa seua la seua ciutat, el seu país. Sembla més aviat una societat de forasters interessats per falles i festes, ja molt colonitzades per gent de fora, que no reconeix cap altra característica diferenciada. Ni la cultura, ni l´idioma, ni el patrimoni, ni el paisatge són seus. Doncs ja es pot considerar el país com un espai urbanitzable.”
– “L´agressivitat dels uns, la passivitat dels altres i la debilitat dels únics interessats configuren un trist auguri.”

Sobre la Guerra:
-“Per més que alguns historiadors i estudiosos, de manera una mica cínica, hagen anat esbrinant les responsabilitats de cadascú, els morts d´un costat, les brutalitats mútues, per arribar a posicions neutrals i objectives i conclusions que venen a repartir culpabilitats o a situar-les en la condició humana, personalment no puc deixar de considerar la guerra com la conseqüència de l´ambició i la barbàrie dels sectors més ben estants i reaccionaris de la societat i els seus sicaris, que acudiren a la recerca de poder econòmic i polític al crit “d´Espanya Una Grande y Libre“, tan semblant a les manifestacions de la dreta actual.”

Sobre l´art:
– “tot fa pensar que els mecanismes d´integració de la societat moderna han superat els continguts anti-sistema de la creació artística.”

Sobre la religió:
– “Pense que deu haver uns humans que tenen la facultat de creure unes coses sobrenaturals, al marge de la seua voluntat, cultura o intel·ligència que pot ser molta i molt brillant, i altres no, abandonats per tots els Déus.”
– “A més, les religions oficials, que tenen nombrosos beats infiltrats en la política de dretes i d´esquerres, en els partits, en les institucions civils, en l´ensenyament, gaudeixen de la protecció i l´ajuda (també de la por) dels Estats, encara que aquests es diguen aconfessionals.”

Sobre el terrorisme:
– “Tot i estar contra qualsevol modalitat de violència, ens sentim molt crítics cap als criteris i actuacions antiterroristes, que considerem més aviat oposats als objectius de liquidar-la.”

Sobre la informació:
– “La veritat va per un costat i la informació per un altre.”
– “Segurament mai la informació no ha estat fidel i objectiva, però ara pren formes d´informació/ficció on les paraules són triades per no dir clarament el que està passant, per no expressar amb veracitat la realitat; hom parla a tothora de l´imperi de la llei, la independència judicial; la llibertat dels ciutadans, més vigilats que mai; sovint és al·ludit l´Estat de dret, que sol aprofitar per prohibir drets; danys col·laterals vol dir matar innocents sense culpa. La llista de ficcions seria interminable, el llenguatge amaga els continguts i s´adapta amb facilitat. Els partits socialistes ja no són socialistes, els comunistes no són comunistes, l´esquerra ni és esquerra ni està unida i el centredreta no està al centre.”
– “…els arguments de l´esquerra, (són) automàticament considerats desfasats per part de comentaristes reaccionaris, polítics, intel·lectuals i progressistes moderns, més o menys seduïts pel poder o perquè ara toca.”

Sobre la situació actual:
– “La reacció de la dreta d´aleshores (anys de la República) fins provocar una guerra civil no deixa de ser massa semblant a la de la dreta d´avui, tot i que les circumstancies internacionals actuals li dificulten d´arribar tan lluny, però potser continua pesant en l´ànima d´una esquerra disposada a claudicar amb facilitat.”
***

També, de passada dona una pinzellada sobre les maniobres d´apropament PSPV i PSOE i els problemes que van suscitar entre Vicent Ventura i Ernest Lluch. Les vivències de Doro Balaguer no són diferents de les de la gent més lúcida de la seua generació però no és tan corrent contar-les amb la sinceritat i la intel·ligència en que ho fa i no és estrany que subscrivim plenament el contingut i el to del seu llibre.

Un llibre tan suggeridor que solament en podem donar una petita idea amb les citacions escollides. Un llibre que cal llegir d’una persona, que podent-ho sens dubte evitar, va prendre partit amb lucidesa, com ho demostra aquesta última frase:

“Per mantenir-se al marge, la gent es fa imparcial”.

Publicat a Nou Cicle-L’HORA. Reproduit a Editorial afers

Leave a Reply